dimarts, 28 d’agost de 2012

Londres, Salt, París i Los Ángeles

"Quina relació hi ha entre els fenòmens que es van donar en aquestes quatre ciutats separades en el temps i l'espai?"

XAVIER PASTOR I EDUARD CARRERA
Article Publicat al Diari de Girona el 18 d'agost de 2012



Fa més o menys un any, a Londres, la mort d'un jove a trets per la policia va provocar uns greus disturbis, inicialment a Tottenham i després en altres punts de la ciutat. No era el primer cop, però feia molt de temps que no tenien aquesta intensitat. Els darrers, el 1995, a Brixton, es van donar també per la mort d'un jove custodiat per la policia després d'un robatori.

Aquest no és un fenomen aïllat, ni tampoc característic de Londres o del Regne Unit, ja que s'ha donat en altres ciutats de diferents països en diferents moments, però que s'ha intensificat en els darrers anys.

A Salt, el gener de 2011, un jove cau d'un quart pis i mor a l'hospital després del robatori d'un ciclomotor i com a resultat de la persecució de la policia. Al carrer creix la indignació popular que es materialitza amb l'incendi de cotxes, contenidors, mobiliari urbà i en un conflicte de convivència entre habitants de diferents nacionalitats.

L'octubre de 2005 a Clichy-sous-bois, una banlieue-municipi de la perifèria- de París, un jove perseguit per la policia moria electrocutat i encenia l'espurna de la violència als carrers de la capital i a d'altres ciutats de França amb un balanç final de més de nou mil cotxes cremats i de desenes d'equipaments públics i d'establiments privats saquejats.

A la primavera de 1992 a Los Angeles, als Estats Units, un jurat compost per blancs van absoldre els quatre agents de policia que varen agredir brutalment un jove negre mentre eren gravats per una càmera. La sentència va fer esclatar la indignació popular provocant nits d'enfrontaments i desperfectes a la ciutat.

Però què tenen en comú tots aquests conflictes? Quina relació hi ha entre els fenòmens que es van donar en aquestes quatre ciutats separades en el temps i l'espai? Quins van ser els factors que van predisposar a l'aparició de la violència i la destrucció? Es poden repetir?

Tots comencen igual. Un jove és agredit o mor a mans de la policia, com a resultat de la seva persecució o detenció, generant indignació i una posterior escalada de destrucció i de violència. En el cas de Los Angeles, el jove s'acaba recuperant de la brutal pallissa. Hi ha dos protagonistes: joves i policies. Una mateixa successió de fets: un suposat delicte del jove amb la corresponen persecució o detenció amb funest final a partir de l'actuació policial. Uns espais similars: barris o municipis multiculturals a la perifèria de les ciutats amb alt percentatge de densitat (habitant per metre quadrat), amb un índex elevat de població jove, sense feina i que passen moltes hores al carrer. Un clima: de desencís, descontentament, una irritació cap els polítics i el sistema per part dels joves i de la població que com en qualsevol conflicte va creixent des la sensació d'abandonament fins a situacions de tensió i indignació en les quals qualsevol excusa encén els ànims i provoca l'esclat d'un conflicte d'alta intensitat.

I és que en tots aquests llocs es donen un conjunt de factors que van predisposar a l'aparició de la violència. Els de caràcter estructural: una taxa d'atur molt elevada, una situació econòmica precària, en què qualsevol contratemps o política de retallades crea bosses de pobresa, amb un índex de densitat molt elevat -en el cas de Salt és de 4.576,7 hab/km2 mentre que la mitjana de Catalunya és de 234,8 hab/km2-, i amb alts índexs de fracàs escolar. Culturals: persones de diferents orígens i models de vida diferents que conviuen molt a prop els un dels altres, un sentiment d'exclusió social i discriminació racial, una policia en tensió a causa de les condicions i les característiques d'aquests barris, estereotips i prejudicis d'un veïns cap als altres, especialment dels "natius" cap als de fora. De comportament: la mort d'un jove, robatoris, força policial, queixes reiterades i enfrontaments entre els veïns, activitats clandestines i il·legals, tràfic de droga, màfies, explotació sexual. Tot plegat fa que per a les institucions públiques aquestes persones i barris esdevinguin un problema permanent i requereixin dues tipologies d'intervencions: per a l'activitat al carrer i delictiva, més seguretat, i per al context econòmic, ajudes socials, esperant que el temps acabi fent la resta.

En conseqüència, no es pot dir que el conflicte esclati ni que la solució passi per abordar una única causa, com per exemple, una elevada taxa d'atur o perquè es va retirar aquesta o l'altra ajuda, sembla més aviat, tal com hem pogut constatar, que és el resultat de la combinació d'un conjunt de factors. Com si es tractés d'una formula matemàtica, en totes les ciutats analitzades hi ha uns factors que es mantenen. Així, l'aparició de la violència o la gestió amb èxit del conflicte dependrà de l'acumulació de percentatges alts, d'augments d'intensitat, de dos o més factors, amb una combinació que pot variar i varia en cada cas: joves sense cap activitat, pressió policial, pobresa, atur, densitat de població, reducció de subsidis del govern, passivitat o acomodament de la població i augment de la immigració.

Saber aquesta combinació a partir de l'elaboració d'uns indicadors per mesurar el seu grau d'intensitat, alhora que impulsem polítiques per corregir les mancances d'aquest barris i fer créixer aquestes persones, ens permetrà, en base al percentatge que ocupa cadascun d'ells, avançar-nos a l'aparició de disturbis i violència i crear solucions a mida per a aquest tipus de conflictes.

divendres, 17 d’agost de 2012

Competencias para salvar vidas

Xavier Pastor
Artículo publicado en el Diari de Girona

La debilidad de nuestras sociedades se vuelve a mostrar con la aparición del fuego, esta vez en el Empordà, y de sus catastróficos efectos.

Aunque nos pese, esta y otras situaciones extremas de peligro y de destrucción, lejos de ser ajenas, se han convertido puntualmente en Cataluña fenómenos repetitivos. Incendios, inundaciones, nevadas han puesto en cuestión la posibilidad de las sociedades de vivir al margen de la naturaleza, reafirmando la necesidad de dotarse de más y mejores sistemas y recursos de emergencias, al tiempo tratando de modificar y adaptar los comportamientos de los ciudadanos en estas condiciones.

Conscientes de esta realidad, hoy Cataluña dispone de muy buenos profesionales en el ámbito de las emergencias y durante mucho tiempo sus gobiernos se han esforzado de forma constante para prevenir y sensibilizar sobre las causas y los efectos de situaciones de riesgo y de conflicto, como por ejemplo, la aparición de fuegos, a través de campañas institucionales.

Sin embargo, si ahora nos hicieran una prueba, un examen, y nos preguntaran qué hacer y cómo debemos actuar ante una inundación, una nevada o un incendio, estoy convencido de que los 7 millones de catalanes, excepto bomberos, personal sanitario, cuerpos de seguridad y asociaciones y voluntarios de protección civil y otros, el resto de ciudadanos suspenderíamos.

Esta no es una crítica a los gobiernos, al contrario, sino un escenario de trabajo a considerar y desarrollar, ya que, además de la contención de los profesionales y de las campañas de sensibilización, si queremos evitar el incremento de las consecuencias humanas en estos peligros y salvar vidas es necesario fomentar el logro de criterios y competencias para saber qué hacer y cómo actuar en estas condiciones. No todo el mundo debe saber apagar un fuego de grandes dimensiones, ni sacar gente atrapada de la nieve, ni tampoco nadar en un mar de olas de cuatro metros, ni rescatar personas de un vehículo arrastrado por una inundación. Por eso ya están los y las profesionales.

Lo que hace falta es adelantarnos a estas situaciones que se pueden producir y se producen. Sobre todo tener claro qué es lo que no se debe hacer, evitando poner nuestra vida y la de los demás en peligro. Y saber cómo debemos actuar de forma acertada en estas casos de riesgo.

No hablo de convertirnos en unos especialistas de las emergencias, sino de tener cuatro criterios que nos ayuden a hacer lo que toca en estas situaciones, de manera que se reduzcan las posibilidades de peligro, como resultado de decisiones acertadas: no salir de casa en coche a la desesperada cuando hay fuego alrededor, no desplazarse a grandes distancias cuando está nevando fuerte o conducir por una carretera de montaña en una época de lluvias abundantes. Hablo de principios básicos y normas generales que permitan a los ciudadanos saber qué hacer particularmente en cualquier situación de catástrofe: incendios, lluvias torrenciales, nevadas, terremotos, pero también en un corte de luz o un escape de agua y de gas.

Un buen ejemplo de este aprendizaje y los buenos criterios se ha visto en el fin de semana que se produjo los incendios en la comarca de l'Empordà (Catalunya) en las redes sociales digitales, cuando la gente ha reenviado mensajes institucionales y de los medios de comunicación y personales avisando de los peligros de fuego en aquella zona, de las carreteras cortadas o ofreciendo su casa y un lugar donde dormir a aquellas personas que habían quedado atrapadas.