dilluns, 30 de juliol de 2012

Competències per salvar vides

Article publicat el 25 de juliol de 2012 al Diari de Girona

La debilitat de les nostres societats es torna a mostrar amb l’aparició del foc, aquesta vegada a l’Empordà, i dels seus catastròfics efectes.

Malgrat ens pesi, aquesta i altres situacions extremes de perill i de destrucció, lluny de ser alienes, han esdevingut puntualment a Catalunya fenòmens repetitius. Incendis, inundacions, nevades han posat en entredit la possibilitat de les societats de viure al marge de la natura, refermant la necessitat de dotar-se de més i millors sistemes i recursos d’emergències, i alhora tractant de modificar i adaptar els comportaments dels ciutadans en aquestes condicions.

Conscients d’aquesta realitat, avui Catalunya disposa de molts bons professionals en l’àmbit de les emergències i durant molt de temps els seus governs s’han esforçat de forma constant per prevenir i sensibilitzar sobre les causes i els efectes de situacions de risc i de conflicte, com per exemple, l’aparició de focs, a través de campanyes institucionals.

Tanmateix, si ara ens fessin una prova, un examen, i ens preguntessin que s’ha de fer i com hem d’actuar davant d’una inundació, d’una nevada o d’un incendi, estic convençut que dels 7 milions de catalans i catalanes, excepte bombers, personal sanitari, cossos de seguretat i associacions i voluntaris de protecció civil i altres, la resta de ciutadans suspendríem.

Aquesta no és una crítica als governs, ans al contrari, sinó un escenari de treball que cal considerar i desenvolupar, ja que, a més de la contenció dels professionals i de les campanyes de sensibilització, si volem evitar l’increment de les conseqüències humanes en aquests perills i salvar vides cal fomentar l’assoliment de criteris i competències per saber què fer i com actuar en aquestes condicions.

No tothom ha de saber apagar un foc de grans dimensions, ni treure gent atrapa de la neu, ni tampoc nedar en un mar d’onades de quatre metres, ni rescatar persones d’un vehicle arrossegat per una inundació en una riera. Per això ja estan els i les professionals.

El que cal és avançar-nos a aquestes situacions que es poden donar i es donen. Sobretot tenir clar que és el que no s’ha de fer, evitant posar la nostra vida en perill i la dels altres. I saber com hem d’actuar de forma encertada en aquestes casos de risc.

No parlo de convertir-nos en uns especialistes de les emergències, sinó de tenir quatre criteris que ens ajudin a fer el que toca en aquestes situacions, de manera que es redueixin les possibilitats de perill, com a resultat de decisions encertades: no sortir de casa amb cotxe a la desesperada quan hi ha foc al voltant, no desplaçar-se a grans distàncies quan està nevant fort o conduir per una riera de muntanya en una època de pluges abundants. Parlo de principis bàsics i normes generals que permetin als ciutadans i ciutadanes saber que fer particularment en qualsevol situació de catàstrofe: incendis, pluges torrencials, nevades, terratrèmols, però també en un tall de llum o un escapament d’aigua i de gas.

Un bon exemple d’aquest aprenentatge i dels bons criteris s’ha vist aquest cap de setmana a les xarxes socials digitals, quan la gent ha reenviat missatges institucionals i dels mitjans de comunicació i n’ha fet de personals avisant dels perills de foc a l’Empordà, de les carreters tallades o oferint casa seva i un lloc on dormir a aquelles persones que havien quedat atrapades.

dimecres, 18 de juliol de 2012

"Bona gent i gent bona"

“En petites entitats juvenils, culturals i de barri s’hi fan màsters transversal i intensius en administració d’empreses, psicologia ciutadana, política municipal i gestió de crisis”.

dissabte, 14 de juliol de 2012

Èxit en la Resolució de Conflictes

Article publicat al Diari de Girona el 14 de juliol de 2012

Sembla que les coses s’estan posant cada cop més difícils i que l’aparició de situacions conflictives és i serà una constant. Quan tot el que hem conegut fins ara s’esvaeix, el conflicte ha esdevingut una coordenada estable per explicar el funcionament de les societats.

Així, qualsevol projecte o servei que pretengui donar respostes als problemes i conflictes haurà de tenir principalment tres característiques bàsiques si vol assolir l'èxit: 1) ser senzill, 2) ser molt econòmic i, 3) ser innovador. Aquestes són les recomanacions del Massachusetts Tecnology Institut (MIT) – centre de recerca de referència mundial - a institucions i organitzacions, independentment de quina sigui la tecnologia a aplicar.

Malgrat pugui sorprendre, així és com han actuat les administracions públiques locals catalanes en la posada en marxa de projectes per a prevenir, gestionar i resoldre conflictes públics i aplicar la mediació comunitària, des del final dels noranta i principis del dos mil.

Conflictes públics de diferents àmbits - comunitari, social, escolar, immigració, seguretat, medi ambient, etc., - han trobat amb aquests projectes uns recursos complementari als consolidats serveis municipals. Processos basats en espais de diàleg amb la implicació de la ciutadania per donar resposta a les demandes, necessitats i interessos individuals i col·lectius. Això ha comportat un guany de qualitat de l’acció de govern i de modernització de les seves administracions a través de l’assoliment de solucions més eficaces, eficients, satisfactòries i durables.

Aquest model per projectes va voler ser substituït l’any 2006 –època de molts ingressos a l’hisenda local-, per un altre que impulsava tècnica i econòmicament la creació de serveis de mediació ciutadana bàsicament a ajuntaments de l'àrea metropolitana a través de convenis amb la Diputació de Barcelona. Aquests serveis s'afegien com a una estructura més dins de l’entramat de l’administració municipal, externalitzant la seva gestió i prestació a entitats privades. La resta de projectes del país subsistien amb subvencions d’altres administracions.

Avui, sense diners, s’ha vist que aquests serveis de mediació no s’haurien posat en marxa només amb els pressupostos municipals, mentre que les pràctiques anteriors eren econòmicament sostenibles per als municipis. A més, tampoc no es disposen de dades idònies i suficients dels serveis, més enllà del nombre de casos atesos, per saber veure els seus beneficis, per exemple, en la disminució de la conflictivitat o en l’estalvi de despeses per part de l’ajuntament en la gestió dels conflictes.

Que es pot fer ara? Avaluar les múltiples possibilitats que poden conformar un model que s'adapti a l'actual context, tenint en compte les característiques esmentades pel MIT: senzillesa, cost reduït i innovació.

A través de diferents estudis desenvolupats des del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics de la Universitat de Girona (Fundació UdG) s'han descobert algunes d’aquestes característiques i anomalies que cal potenciar i corregir, respectivament:

La senzillesa passaria per aprofitar el coneixement dels professionals de les administracions locals i de les entitats respecte la conflictivitat en els municipis i la seva experiència en el disseny i execució de projectes. S’ha d’aprofitar el que funciona, el que ja es fa i sumar el suport d’experts en Resolució de conflictes.

S’obté un cost reduït detectant duplicacions en les actuacions entre els distints serveis municipals, però també amb el que fan les entitats. S’ha de potenciar la coordinació en els despatxos i en el carrer. L’actuació ha de ser transversal i integral des del principi fins el final.

I la innovació es dóna sobretot amb la formació de polítics, tècnics, però també de la ciutadania, ja que avui, malgrat les distintes responsabilitats dels uns i dels altres, el lideratge mediador ha de ser compartit.

dilluns, 9 de juliol de 2012

8a Edició Postgrau Semipresencial de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària

Per vuitè any consecutiu, el 19 d'octubre de 2012 s'inicia la 8a edició (5a semipresencial: 80% online i 20% presencial) del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (UdG), 2012-2013, que compta amb:

> 10 mòduls (alguns oberts com a cursos)
> 60 temes
> 20 professionals com a docents
> 10 professors convidats
> 6 sessions presencials de cap setmana
> + de 15 institucions i serveis de mediació on fer pràctiques
> Xarxa amb més de 100 exalumnes professionals en actiu
Preu: 1.490 € (Mantenim el preu de l'any 2011-2012)
*Durant el curs s'efectuaran 6 sessions presencials de divendres tarda i dissabte tot el dia amb classes d'aplicació de conceptes i aprenentatge d'eines i habilitats, avaluació dels mòduls i tutories col·lectives a: Girona, Olot, Barcelona, Torroella de Montgrí, Figueres.

**Es fan visites i s'estableixen contactes amb els professionals de projectes i serveis de Mediació i Resolució de Conflictes de Mollet del Vallès, L'Hospitalet de Llobregat, Salt, Tarragona.

Més informació

divendres, 6 de juliol de 2012

1 milió cinc-cents mil dòlars

Un gran contractista nordamericà revelava que per a cada 1% en l'ús de les habilitats per donar resposta a disputes, tensions, confrontacions i conflictes havia aconseguit un augment en la productivitat d'1 milió cinc-cents mil dòlars. Aquesta empresa va aconseguir que els seus treballadors milloressin en un 13% les habilitats esmentades.

Kerry Patterson, Joseph Grenny, Ron McMillan i Al Switzler a "Confrontaciones cruciales" (Gestión 2000)