dimarts, 27 de setembre de 2011

Intel·ligència

"No aprens coses perquè ets intel·ligent: aprendre coses et fa intel·ligent" (..) "La intel·ligència consisteix a resoldre problemes, i el problema més difícil és ser feliç"

Fernando Alberca, professor de secundària

"Això no ajuda, això fa mal"

"En aquest Col·legi hi ha un flagrant desconeixement del que fan els seus professionals"

Publicat al Diari de Girona el dilluns 26 de setembre de 2011

Rebo una trucada i m'informen que el Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya organitza un curs presencial sobre la pràctica de la Mediació Comunitària. Em connecto i accedeixo a la seva web i, efectivament, hi ha una notícia amb la informació del curs. Llegeixo que es tracta d'una formació multidisciplinària resultat d'un acord del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs amb altres col·legis professionals. Estudio el programa. Està bé, però penso que es volen donar massa competències en 20 hores lectives. Observo qui són els formadors. Psicòlegs, advocats, educadors, però cap politòleg i sociòleg.

Quedo molt sorprès, i em pregunto com pot ser que no hi hagi cap docent politòleg o sociòleg? Com pot ser que aquest Col·legi no hagi aconseguit almenys un docent d'aquestes característiques per impartir una sessió? No n'hi ha que es dediquin a la mediació en l'àmbit comunitari o que siguin experts o expertes en la prevenció, resolució i gestió de conflictes comunitaris o públics? Sí, i tant! Hi ha persones prou preparades per fer un curs sencer com aquest. És més, hi ha politòlegs i sociòlegs que des d'aquesta mirada científica, podrien explicar millor, ser més innovadors, presentar projectes i experiències i donar més competències que altres professionals en el terreny comunitari i públic.

Què ha passat? Dues coses: 1) que els altres col·legis promouen millor els seus professionals; i 2) que aquest col·legi desconeix que fan els seus professionals i, per tant, no només no ajuda els que ja es dediquen actualment a aquesta matèria, sinó que provoca un conflicte de present i de futur reduint les possibilitats ocupacionals dels que vulguin treballar en aquest àmbit.

Sé de molts politòlegs i sociòlegs especialitzats en aquest terreny. Que hi han posat i posen hores i recursos. És més, a Girona, després de 7 anys, hi ha el primer i únic Diploma de Postgrau de Catalunya que tracta exclusivament l'abordatge, l'anàlisi, la gestió i la resolució de la conflictivitat pública i també comunitària, dirigit per un politòleg i que té docents llicenciats o doctors en ciència política i sociologia. Estic convençut que en altres postgraus, màsters, serveis de mediació i projectes de resolució de conflictes, perquè hi he treballat, trobaríem un munt d'aquests professionals.

I malgrat tot, aquest col·legi, amb la missió i/o finalitat -facin un cop d'ull a la informació de la seva web- de la promoció de la professió en general i dels politòlegs i sociòlegs en particular, claudica davant dels altres col·legis i no aposta per la feina desenvolupada per la seva gent durant els darrers 10 anys. Quina decepció. Quina pena. Quin desastre. Quin fracàs.

Crec que en aquest col·legi passa alguna cosa. Potser les persones que hi ha al capdavant fa massa temps que hi són. El que és segur és que després de 10 anys d'activitat professional a Catalunya sobre la mediació i la resolució de conflictes en l'àmbit públic i comunitari, en aquest Col·legi hi ha un flagrant desconeixement d'aquesta matèria.

Fa temps que figures com en Jordi Argelaguet, en Salvador Cardús, en Joan Subirats, en Quim Brugué i molts altres fem més per la professió que un col·legi professional que irradia esgotament i sobretot desconeixement sobretot de l'activitat dels seus professionals.

dimarts, 20 de setembre de 2011

Inversió

En què s'ha d'invertir?

Ni en la borsa ni en propietats. Ni cases ni cotxes: inverteixi en vostè, en aprendre. No parlo d'aconseguir un títol, sinó d'aprendre i connectar-se a una xarxa de creadors intel·ligents. La inversió no se la pot endur cap crisi.

Joichi Ito, nuevo director del Media Lab del MIT

dilluns, 19 de setembre de 2011

Jo confesso

Article publicat al Diari de Girona el 19 de setembre de 2011

"Saber coses dels altres, especialment si susciten controvèrsia i conflicte, ens atrau"

Confesso no estar sorprès quan vaig saber que el servidor informàtic del Congreso i del Senado va quedar fora de servei per l'allau de connexions per Internet de persones que volien saber què guanyen i quins i quants béns posseeixen els polítics d'aquestes cambres.

Gens sorprès, si considerem que malgrat que no ens agraden aquest tipus de comportaments o critiquem públicament la seva manifestació, en la privacitat absoluta, per exemple, davant d'un ordinador, no podem resistir la temptació de saber més sobre els polítics de la mateixa manera com ho fem sobre els famosos del cinema o la televisió o respecte els nostres veïns d'escala o del carrer o amb els companys de feina.

I és que saber coses dels altres, especialment si susciten controvèrsia i conflicte, ens atrau. Dic conflicte, perquè la mirada amb la qual ens atansem a aquesta realitat, la política i els polítics, i aquesta informació, el que guanyen i com gasten, no és neutra. Ens ho mirem amb la intenció de criticar, de comparar, d'exaltar-nos, de denunciar la seva bona posició i millor vida respecte a la resta de ciutadans, nosaltres inclosos.

No importa quin sigui el color polític ni el nostre estatus social, si tens diners, per denunciar que els polítics "socialistes" se'ls gasten amb el totxo com la resta; si no en tens, per criticar que tots els polítics s'aprofiten de la seva posició social i dels seus contactes per fer fortuna. Al final, cal recordar que el polítics són personatges públics i que sempre estan en campanya electoral.

Però és que aquesta informació, a més d'esdevenir un indicador de transparència política sobre el que guanyen i el que posseixen materialment els polítics, són unes dades més que ens permeten tenir una idea bastant interessant del tipus de persones que són els diputats i els senadors escollits. Per cert, no hi ha res de casual amb les dades que s'aporten.

Cada polític amb aquesta informació preveu acostar-se una mica més a les persones que el voten, als més fidels, alinear-se amb el seu electorat i si és possible acostar-se a aquells que no tenen clar a qui votar i que troben més o menys correcte l'estil de vida dels seus representants públics. Aquesta transparència és una bona oportunitat per explicar qui són, què fan i què representen. I això resulta cada cop més important si tenim en compte que cada vegada és més difícil saber quins dels problemes i conflictes de la societat els polítics estan disposats a solucionar i de quina manera, vista la poca atracció i el baix seguiment televisiu i en la resta de mitjans de comunicació que generen els debats parlamentaris en la gent.

En un context permanent de comunicació política electoral, la informació sobre el candidat polític esdevé més significativa que les propostes dels partits. Saber que aquest o aquell polític porta un ritme de vida similar al nostre o que té el mateix tipus de cotxe que nosaltres se situa per davant de la capacitat de resolució d'uns determinats conflictes o uns altres. S'està produint una personalització de la vida política.

Malaurada o sortosament, no és prou intensa ni està prou ben escenificada, ja que encara avui la gent a Catalunya coneix abans la Belén Esteban que en Pere Macias.

Jo confesso que quan puc miro en directe els debats al Parlament de Catalunya o els de l'Estado de la nación, però els divendres a la nit també passo estones veient Sálvame de Luxe. La meva és una mirada científica, ja que per a mi és un autèntic plaer veure com es creen conflictes -a partir de causes clàssiques: informació, comunicació, posicions, interessos, rols-, com s'exploten televisivament i com, finalment, es tractar de donar-hi resposta, bé que sense pressa, ja que cal conservar confrontacions per a la setmana següent.

diumenge, 18 de setembre de 2011

El yo interior

¿Le sorprende su yo interior?

Constantemente. Creo que la frontera entre cordura y locura es algo bastante arbitrario, que todos tenemos ideas alocadas que decidimos no compartir por si acaso a alguien se le ocurre pensar que hemos pasado esa frontera. Pero también creo que todos tenemos en nuestra mente cosas interesantes y que basta encontrar la capacidad de concentración para sintonizar con esos pensamientos inconscientes y recoger sus frutos.

Glenn Cooper, arqueólogo, médico y novelista superventas

dijous, 15 de setembre de 2011

Evolució


No hi ha essències que romanen?

Continuem sent éssers en evolució i per tant en conflicte i, per tant, polítics.(...) I no em refereixo a votar, sinó a comprometre's activament en el govern de la seva comunitat.

Lluís Duch, antropòleg, doctor en Teologia (Universitat de Tübingen) i monjo de Montserrat.